| L'escolta |
| diumenge, 15 de gener de 2012 21:27 | |
|
Fa uns anys vaig descobrir que en la foscor era l'únic lloc on despertàvem altres sentits. Però, fins avui, no he descobert l'escolta. Una sensació intensa i indescriptible que trastoca el cor i la ment. He tancat els ulls i m'he lliurat a una escolta tàctil, olfactòria i auditiva. Llavors, el temps s'ha detingut. Les paraules colpejaven en mi com a suaus gotes de pluja. Tot anava més a poc a poc: la respiració, les emocions, les pauses. De vegades no fa falta parlar ni preguntar per entendre als altres. Encara que al principi he sentit molta impotència per no poder fer-ho. Crec que fins i tot he plorat. No obstant això, he entès que havia de seguir escoltant, amb els ulls tancats i en silenci. Ah el silenci! Si dediquéssim més temps a estar en silenci seríem capaços de sentir tantes coses imperceptibles: un tímid somriure, el recorregut d'una llàgrima, el batec del cor... Ha estat tan intens que en alguns moments ja no era necessari ni parlar. Només escoltar, sentir, olorar, tocar. M'he precipitat a un oceà d'emocions difícils d'explicar. Ara estic confós. Per què no vaig aprendre abans a escoltar?
|
|
| Darrera actualització de diumenge, 15 de gener de 2012 21:30 |
|
|
