Només a un país de gilipolles es permetria que una banca en fallida absoluta reparteixi indemnitzacions milionàries als gestors inútils que l'han enfonsat. Tampoc a un país de gilipolles els polítics respondrien penalment per haver malgastat recursos públics en projectes innecessaris i que han hipotecat el país.

Està clar, som gilipolles. I després de veure les declaracions de béns dels diputats al Congrés, alguns diputats es creuen que també som gilipolles.

Si no trobem petroli, gas o algun mineral preuat, a curt termini s'apropa una gran bolla de neu que molts prefereixen obviar.  Jo, almenys tinc clar que la majoria de bancs estan en fallida virtual perquè una gran majoria dels seus clients no podran pagar les hipoteques que tenen subscrites. Bé perquè fa temps que no tenen feina ni prestació; bé perquè es quedaran a l'atur pròximament o perquè la seva empresa o Administració pública no pot pagar-los la nòmina.

És tal la situació que a Mallorca algunes administracions, institucions i hospitals públics ja han comunicat als seus empleats que no poden assegurar les seves nòmines per als propers dos mesos. Espanya ja no és un lloc segur ni per als funcionaris.

El cas més recent, el dels treballadors de l'Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca (EMT). Una situació tensa que es repetirà el mes que ve i que em recorda a la situació que va viure Argentina fa uns anys. Em consta que alguns polítics de l'Ajuntament de Palma van passar molta por. No estan acostumats a rendir comptes Què faran el mes que ve? Fugir? Aviat sortirem de dubtes.

Els qui subestimaren des dels seus escons i butaques el 15M, ignoren que la gana i els embargaments estan gestant una revolució de conseqüències imprevisibles.

Com viurà la societat del benestar quedar-se sense casa, sense menjar, sense treball? Està clar que rodaran caps, cauran governs i hi haurà agressions als polítics d'ara i als d'abans... La història ja ha viscut moments de masses enfuriades.

El pitjor d'Espanya no ha estat tant la corrupció com el malgastament en inversions innecessàries i electoralistes: metros, aeroports, aves, òperes... Això no pot quedar impune. Si no se'ls jutja per les bones, la revolució es prendrà la justícia per la seva mà. El que vam veure abans del ple de l'Ajuntament de Palma serà un aperitiu de les revoltes que vénen, amb violència inclosa.

És evident que assistim al desmantellament de l'Estat del Benestar i encara no hem tocat fons. Quan arribi aquest moment haurem de construir un altre model de benestar, basat en un altre sistema més democràtic i amb gestors polítics altament competents i responsables.

En aquest nou model ja no serà l'Estat qui sigui el motor de la societat sinó cada individu: què puc aportar a la societat?

També haurem de valorar si necessitem una policia duplicada en Guàrdia Civil i Policia Nacional, un Senat i diputacions inútils, un Exèrcit sobredimensionat, guerres de pau a Líbia i a Afganistan que costen milions d'euros al dia, un sistema judicial obsolet que utilitza un llenguatge del segle XVIII i un llarg etcètera de despeses que cal retallar abans que determinades polítiques socials i sanitàries.

Els qui assumeixen i assumiran les  responsabilitats de govern no podran escudar-se en el passat i hauran d'oferir solucions a curt termini a una societat orfe d'Estat i famolenca de tot. Fins i tot de venjança.

Senyores i senyors, estem a les portes de la ruïna i de la revolució.