Estic enganxat. Cada vegada consumeixo menys televisió i més Youtube, flogs, blogs i fòrums. Aquí hi han autèntiques històries reals, sense guió, sense fotos retocades, sense muntatges... Alguns dels flogs que segueixo són tan apassionants com sorprenents, no només per les coses que expliquen, sinó també pels qui apareixen, comenten, i es relacionen. Històries d'encontres i desencontres. Ruptures i reconciliacions. Aventures, viatges, festes, sexe, música... Vides amb noms i llinatges. Amb cara. Amb veu. Persones conegudes i no conegudes. Pels vostres posts, correus i missatges privats veig que també us heu enganxat una mica al meu blog. Estic content de que us agradi.

Des dels inicis sempre es va comentar que Internet seria el principi de la fi de moltes coses. Algunes no s'han complert però sí que sembla segur que la televisió que hem conegut haurà de canviar o cada vegada tindrà menys importància en les nostres vides. Si encara la té.

I a tot això, sembla que el de Telecinco contra Youtube va seriosament. En cas de prosperar la demanda que ja va ser admesa, no podrem veure els milers de vídeos de la cadena amiga que hi ha penjats. Estem acostumats. D'un dia per l'altre van desaparèixer la majoria de programes de Buenafuente de Antena 3. Clar que, l'opció elegida per moltes cadenes no és la millor, ja que si almenys optessin per restituir aquests vídeos als seus propis canals, un altre gall cantaria.

En el fons, el que estan fent és que els usuaris naveguin més i més, per descobrir que hi ha vida més enllà de la televisió convencional. Perquè el que és clar és que els usuaris no deixaran de navegar i es posaran a veure teleporqueria, una altra vegada. Això dels realities o les ratomaquias, com els anomena Ferran Monegal, han deixat de ser el que eren. Les audiències s'ensorren, malgrat les barbaritats que arriben a inventar-se. Fins i tot follar ha deixat de ser interessant a la tele, perquè pots veure-ho a qualsevol hora del dia a la Xarxa. Gratis.

Si alguna cosa hi ha en Internet és diversitat, espontaneïtat, llibertat -sobretot- molts experiments i pocs tabús. Perquè a més dels flogs, fa anys que apareixen sèries independents, curts i fins a pel·lícules que únicament es poden veure a la Xarxa i que tenen molts seguidors. Que ho preguntin als nois de Lo que surja, que ja van per la tercera temporada. Potser la sèrie espanyola amb més repercussió. Per no parlar de Chikilicuatre, un producte televisiu que ha sabut explotar molt bé les possibilitats d'Internet.

Però n'hi ha bastants més com la Síndrome de Estoeselcolmo, Nobody's Watching o Quarterlife, concebuda per a Internet i amb tan gran acollida que va aconseguir arribar a l'NBC i es va pegar la gran patacada. Una altra gran error dels genis que dissenyen les graelles de la tele. No s'ha de ser un crack per deduir que l'audiència d'Internet veu poc la televisió. Sens dubte, ho tenen difícil. La batalla està perduda. Guanyaran la guerra?